Gamberrisme gastronòmic i producte de proximitat

Rutes de tapes: nova forma de turisme gastronòmic i oci de mam

Data 19-08-2014 per somiatruites

Perquè també ens agrada menjar fora de casa (no només beure), i així poder inspirar-nos per fer noves provatures, us anem a explicar algunes de les coses que venen de gust i fa estiu, el tapeig!

Es ben fàcil trobar arreu rutes de tapes, la majoria les patrocinen algunes marques cerveseres, poc a poc, et trobes també iniciatives dels propis locals o a través d’associacions i entitats.

PhotoGrid_1405953304822 [Resolucion de Escritorio]

Fa unes setmanes vam estar al Raval, coincidint amb la seva ruta, marcada pel caràcter dels  locals de la zona, trobaves unes mostres ben exòtiques. Un total de 48 establiments on podies trobar, des de patates amb alioli de Catalunya nord i botifarra, minifregida  o pintxos d’embotits, a salmorejo carn a l’andalusa,  entrepà de calamars o zorza a la gallega pasant per fusions italianes (raviolis casolans, rissottos mariners, empanada toscana, tempura caprese al pesto) a cuina oriental: Chicken Tikka, Estrella Pakora,  , Durüm, Hummus… i algunes fusions originals i aparentment impossibles, com la tempura amb gelat de maracujà.

Malgrat tot, el fet d’anar en grup i aprofitar una trobada d’alumnes rebotats de la UAC per fer una mostra de pintxos, ens vam deixar endinsar pel barri i vam tastar algunes de les tapes que vam trobar al nostre recorregut.

Al bar  Absenta ens vam trobar la tapa Barcelona-París una mousse de canard amb ceba i poma calameritzada.

IMG_20140629_182053 [Resolucion de Escritorio]

Al 1800 teníem la seva tapa 1800, uns senzills bocadets de peix arrebossat, com si fossin uns nuggets, amb una base d’enciam i salsa barbacoa.

IMG_20140629_185406 [Resolucion de Escritorio]

La sorpresa de la tarda va venir de la mà de dos locals ben diferents però gestionats per les mateixes mans.

A Fragua Grill, un plat d’arròs negre amb marisc, ració generosa, una paella ben marinera i gustosa, amb gambes i sèia ens va sorprendre a tots en la relació qualitat-quantitat-preu.

La opció veïna, en La Pizzarra, oferia una pizzeta de la casa, la Capricciosa, una bona pizzeta de tomàquet cicerol, pebrot verd, mozzarella, xoriço picant, olives negres, alfàbrega i orenga.

IMG_20140629_201004 [Resolucion de Escritorio]

Val la pena comentar, de pas, que aquella ruta la vam acabar offtopic, a la fàbrica Moritz que es troba al barri i és que tot i que la producció de la marca birraire de Bcn per antonomàsia, ara localitza la seva producció a terres d’Aragó, a la seva fàbrica podem trobar encara una producció que evoca a la seva vessant més artesana, les seves cerveses moritz i epidor de tirador, sense pasteuritzar i la Born 1714, versió limitada, especial, especiada, carregada de ginbebre. Aquest troba el seu homònim al bar a vins, per aquells qui fruïu amb el nèctar de raÏm més que amb les maltes i llúpols.

IMG_20140629_213046 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140629_213304 [Resolucion de Escritorio]

A la fàbrica podeu trobar una bona carta de tapes i platets, some expensive però. Us farem en tot cas, esment de les braves, un clàssic per acompanyar les birres, que aquí tenien tres versions: unes patates més mouselina amb bacó i salsa de llet (patates pfaffenhofen, un homenatge al poble del fundador, Louis Moritz)), i les que us mostrem, les d’aquí i les d’allí: unes amb una salsa allioli suau i oli vermell picant i les altres, més típiques, amb una salsa de tomàquet picant i una maionesa que suavitzava.

IMG_20140629_213728 [Resolucion de Escritorio]  IMG_20140629_213716 [Resolucion de Escritorio]

IMG_20140629_214440 [Resolucion de Escritorio]

 

Anem cap a  terres de ponent, trobem el corretapes, que organitza l’associació del correbars de Balaguer.

Allà vam poder tastar en diferents dies, les propostes que oferien els hostalers de la zona en format tapa. Enguany només participaven 19 establiments, la veritat és que en edicions anteriors havien sigut molts més.

Vam tenir la sort de poder tastar part de les tapes guanyadores, i podem dir, que  l’or i la plata són ben merescuts.

La proposta de la pizzeria Roquetes però, va ser per nosaltres tota una redescoberta (sorpresa per la seva croqueta de cua de vedella amb chutney de ceba, parmentier de pastanaga i patata i la salseta de la reducció del seu propi suc) però no pel restaurant, ja que l’any passat va participar també amb una altra proposta ben elaborada.

IMG_20140719_222053 [Resolucion de Escritorio]

Parlem primer de les tapes guanyadores i després us comentarem d’altres que també vam tastar. Si bé aquesta edició juga no només amb productes de la terra o de temporada sinó que cerquen la seva idea per realitzar la seva proposta, amb la qual cosa, trobem una varietat ben diferent de tapes i productes.

La tapa guanyadora indiscutible, ja que va embutxacar-se tant la crítica del jurat com la votació popular va ser la tapa de sardina fumada del D4. Una base de pa cruixent que suportava estoica tots els ingredients, que no eren pocs, sobre seu. La sardina fumada modifica completament el seu gust, i sorprèn, la tècnica de peix fumat, aquí el tenim de referència pel salmó, però cal dir que a la cuina asiàtica és més freqüent trobar altres peixos com anguila, i són sorprenents. Aquest és el mateix cas, vam anar a tastar-la amb uns amics, i tots eren reticents a la tapa de sardina… a la primera mossada van quedar ben sorpresos pel seu gust suau i melós.

Aquesta anava acompanyada de un llit de guacamole, que ajuda a reforçar la tapa, amb un gust refrescant; una maionesa, sèsami confitura de tomàquet, aportaven notes de contrastos, ja que teníem sabors per a tots els gustos, concentrats en un pamet.

IMG_20140719_205446 [Resolucion de Escritorio]

IMG_20140719_205137 [Resolucion de Escritorio]

Els segons, no van ser sorpresa, ja que són uns dels locals de referència a la ciutat, guanyadors de diverses edicions del certamen, que van competit l’any passat a la tapa de l’any, quedant segons amb la seva minirahola de xai amb salsa thai, la qual per cert, tenien a la carta i vam poder degustar també en una de les visites.

IMG_20140719_211742 [Resolucion de Escritorio]IMG_20140723_213201

La tapa d’aquesta edició, un bikini, a la seva manera, ple d’ingredients nobles, com el caviar de tòfona. Amb una elaboració acurada, una cansalada cuinada a foc lent durant hores, que emplenava tota la tapa. Un polsim de parmesà arrodonia aquest entrepanet sorprenent.

PhotoGrid_1406150352361 (1)

El bronze d’aquesta edició va esdevenir per 7 and 9, amb el seu panet amb alberginia i ceba, malauradament, no va ser una de les nostres candidates al tast.

Si ho va ser l’entrecot al foie de la Garrafeta, el bronze polèmic que va dotar abans d’hora el diari local El Segre, que publicà un article assegurant els guanyadors del certamen, uns dies abans que s’hagués de resoldre el concurs.

La tapa era senzilla però efectiva, el secret rau en la qualitat dels ingredients i, sobretot, en fer-la al moment.

IMG_20140723_194718 [Resolucion de Escritorio]

Altres propostes, per a tots els gustos i vistes…. per exemple, el format hamburguesa el vam trobar en diversos establiments: Cafè Balaguer, amb una vistosa versió de minihamburguesa de calamars en tempura, amb maionesa de llima, agradable a la vista i al gust, una recepta amb tocs originals i ben resolta.

IMG_20140719_201653 [Resolucion de Escritorio]

A Burguer Pass van fer una versió amb mirades mexicanes Mexiburg, amb un guacamole fresc i dauets de tomata. L’acompanyaven unes minixips, un conjunt efectiu.

IMG_20140719_203319 [Resolucion de Escritorio]

Lo Pecat també van apostar per una burguer, la tapa pecadora, en aquest cas però, més convencional, amb ceba i formatge i unes chips per acompanyar.

IMG_20140723_200240

Amb pastes de full vam trobar propostes com el farcellet independent del 1900, amb el qual ens enrecordem  del correllengua de la passada edició, en aquest cas, ens recorda la senyera, en aquest cas feta amb compota i membrillo confitat, un acompanyament massa potent per un farcell de foie i poma al vi, que queden emmascarats.

IMG_20140723_202925 [Resolucion de Escritorio]

Barbar va presentar  la tapa “Sóc la pera”  pasta de full amb botifarra negra, ceba de figueres i pera de Lleida.

IMG_20140719_213543 [Resolucion de Escritorio]

També vam poder tastar el hot-rock de Casa Cassó, una versió diferent de frankfurt.

IMG_20140719_230349 [Resolucion de Escritorio]

I voltant voltant, arribem a un concurs que va tenir lloc recentment a la Garriga, un poblet prop de Granollers, allà, de la ma d’una amiga autòctona, vam poder conèixer algunes de les propostes que es trobaven disponibles dins d’un horari sempre complicat per aquests certàmens, un diumenge i a sobre, migdia!

IMG_20140727_165558 [Resolucion de Escritorio]

La ruta del pintxo de la Garriga es troba organitzada per l’associació Mexcla’t, que són jurat, conjuntament amb tothom que tastava les tapes, ja que cada local disposava de butlleta amb la qual valoraves la seva tapa, així, tens una informació real de cada una de les participants,  no només d’aquelles que són els must. 32 van ser els establiments que participaven al projecte.

Allà vam tenir la sort també de poder tastar algunes de les tapes que van resultar finalistes. La primera parada va ser bronze de l’edició,  El Pont de Can Noguera  preparava una curiosa versió de cuscús, amb salsa de pebrot vermell, meló i xoriç, una combinació de sabors que se servia amb un gotet. A nosaltres també ens va agradar força!

IMG_20140727_134614 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_134618 [Resolucion de Escritorio]

Restaurant Cos va presentar uns farcells ben curiosos, que explicava la seva creadora amb molta cura, ” El Pintxo li va dir Pantxo” era una pasta de wan tun, molt més suau que la tradicional de full, amb ànec rostit al seu suc i alguns brots que complementaven aquest petit i saborós mos.

IMG_20140727_141433 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_141440 [Resolucion de Escritorio]

De la mà de Il Pomodoro vam poder degustar les reminiscències d’Itàlia, per mi té un encant molt especial quan trobes que un restaurant de cuina el porten persones d’aquell lloc, ja que és quan realment t’hi apropen una mica a l’essència. Vam poder tastar “Caponata di pollo”, una foccacia amb pollastre, xampinyons, ceba i pebrot, amanida amb aceto i oli, uns contrastos agredolços que s’acompanyaven d’un escumós.

IMG_20140727_143127 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_143139 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_143313 [Resolucion de Escritorio]

A l’Illot oferien parromescu, una tapa que vam haver de desengranar nosaltres mateixos, una torradeta d’ hummus, amb gambes pelades i salsa romesco.

IMG_20140727_145030 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_145033 [Resolucion de Escritorio]

El refugi ens van presentar una tapa ben diferent, un bombó de tomata cherry, embolcallada amb formatge fresc i nous, acompanyada de tinto de verano. El perill d’aquesta tapa es troba en que no t’expliquin que conté, ja que la mossada al tomàquet pot esdevenir perillosa pels teus ulls si resulten escatxigats.

IMG_20140727_150525 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_150557 [Resolucion de Escritorio]

A Alambí, un local encisador, comptaven amb la zona del hall, on es troba l’oferta de vins disponibles, per oferir la seva tapa, “Brioix de foie amb salsa de xocolata  i sal de quicos”, un bollito de foie (foie gras en realitat) amb xocolata i fruits secs, acompanyat de vi, que els va fer guanyadors. Sense dubte, la tapa juga amb contrastos portats amb encert, barrejant productes que semblen de combinació difícil, però he de dir que el fet de farcir de foiegras anunciant foie és un punt que pot fer arrugar el nas, ja que són de gustos ben diferents.

IMG_20140727_153814 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_153835 [Resolucion de Escritorio]

La nostra darrera parada va ser a la pizzeria Danilele, un lloc acollidor que presenta una tapa que a la fotografia oficial no es feia justícia, Pizza & Pasta, una combinació que encurioseix per veure com es trobava resolta: els saquets de pasta farcits de formatge blau i pera es trobaven al centre d’una pizzeta amb forma de cor, amb pollastre, pinya i base de tomàquet. La tapa es podia acompanyar de moscatto, cava o vi. Un agradable punt i final a aquesta ruta.

IMG_20140727_162547 [Resolucion de Escritorio] IMG_20140727_162552 [Resolucion de Escritorio]

Com veieu, hi ha mil propostes per anar fer tapes arreu, pot ser una bona excusa per trobar-te amb amics, per fer una activitat i passar l’estona, o conèixer una ciutat, caminant pels seus barris i carrers.

PhotoGrid_1406472626334 (1) [Resolucion de Escritorio]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *